PER UN ENSENYAMENT PÚBLIC I DEMOCRÀTIC: NO A BOLONYA!

La CUP Plana d'Urgell davant la imminència de l'aplicació de l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES) o Procés de Bolonya volem donar a conèixer les següents consideracions:

Linyola, Vegueria de Ponent

En el darrer ple de l’ajuntament de Linyola la CUP Plana d’Urgell va registrar una moció perquè el consistori demanés la denominació de Vegueria de Ponent, a la vegueria a la qual ha de pertànyer Linyola. Finalment, cap grup dels que conformen el ple municipal va entrar la moció i això que tots s’autoanomenen independentistes (o catalanistes). És, pels que creiem en la construcció nacional dels Països Catalans, una mala noticia. Ningú va saber veure el sentit de la moció. Aprofitem per explicar-lo ara.

Pierre Vilar explica com l’economia del Principat comença a canviar a mitjans del segle XVII i es consolida al llarg del XVIII. Tot plegat portarà a un procés precapitalista que interrelacionarà l’estructura econòmica catalana entre les diferents regions de manera que apareixerà una incipient especialització, trencant amb la tradicional autosuficiència i creant un mercat interior. Al llarg del segle XIX, amb l’aparició de la industrialització, es genera un desequilibri territorial amb un centre i una perifèria. Aquest desequilibri es mantindrà al llarg dels segles XX i principis del XXI, tot i la internacionalització dels mercats.

Des de l’aparició de vida a la Terra hi ha hagut una evolució constant de les espècies. Les modificacions genètiques fa milers d’anys que es produeixen. La transició del paleolític al neolític, fa aproximadament 10.000 anys, va suposar el primer pas de l’home cap a la domesticació de plantes i animals, accelerant la millora genètica de determinades espècies i la diversificació i diferenciació de diferents varietats donant lloc a una enorme diversitat vinculada a l’acció de l’home. Tanmateix, en els darrers dos-cents anys els canvis en l’agricultura ens obliguen a remarcar diverses fites: revolució agrària de finals del XVIII, l’ús dels primers adobs a finals del XIX, la “revolució verda” posterior a la Segona Guerra Mundial vinculada als químics i la manipulació de les llavors a finals de segle i principis d’aquest (híbrids, transgènics i nanotecnologia). Totes aquestes fites tenen a veure amb la tecnologia, però totes van relacionades amb nou sector econòmic: l’agroindústria.

Passaven pocs minuts de 2/4 de 7 de la tarda quan la manifestació començava a fer els primers passos de plaça Universitat. Plovia de forma regular i els paraigües cobrien la manifestació, l’escenografia marcava la grisor de la diada. Els crits a favor de l’alliberament d’en Francesc Argemí es van fer sentir amb força durant tot el recorregut com una sola veu. La furgonetes policials aguardaven el pas de la marxa amenaçadorament donant-li un to de rebel·lia, la mateixa rebel·lia que un dia de festa major de l’any 2002 a Terrassa va provocar que uns quants joves intentessin despenjar la “pactada” (imposada) bandera espanyola.