Envia-ho a un amic:   |  Imprimeix: 
Comparteix :    | 



Linyola, Vegueria de Ponent


Linyola, Vegueria de
Ponent

En
el darrer ple de l’ajuntament de Linyola la CUP Plana d’Urgell va
registrar una moció perquè el consistori demanés la denominació
de Vegueria de Ponent, a la vegueria a la qual ha de pertànyer
Linyola. Finalment, cap grup dels que conformen el ple municipal va
entrar la moció i això que tots s’autoanomenen independentistes
(o catalanistes). És, pels que creiem en la construcció nacional
dels Països Catalans, una mala noticia. Ningú va saber veure el
sentit de la moció. Aprofitem per explicar-lo ara.

L’esquerra
independentista sempre ha defensat la necessitat d’impulsar un
model de reordenament territorial basat en les Vegueries i la
realitat comarcal, superant els artificials i arbitraris marcs
provincials i autonòmics imposats.  Es tracta d’una
oposició a l’obertura de nou del fals debat identitari sobre les
nostres comarques. El PP va presentar el desembre passat al ple de
Lleida una moció perquè la vegueria s’anomenés Vegueria de
Lleida amb els vots a favor de CiU, PSC, ERC, ICV i el mateix PP.

El
debat obert ens remet al “leridanismo”, el corrent ideològic
postfranquista que pretenia la segregació de les nostres terres de
les de la resta del país, impulsat pels sectors més retrògrads de
la dreta ponentina, i que apostava per dotar als lleidatans d’una
personalitat “pròpia”, diferent a la catalana. És aquí on cal
buscar els motius de la moció presentada pel PP.

“Vegueria
de Lleida” és una denominació que entenem localista i pejorativa
per a la resta de pobles de les comarques de Ponent. Una denominació
que com ja va descriure al seu moment Josep Vallverdú, referint-se a
la denominació “Terres de Lleida” (i contraposant-hi la de
“Terres de Ponent”): “ve a crear una mena de macrocefàlia: el
mateix fenomen que Barcelona protagonitza per al conjunt català”.
Un fenomen, el del centralisme, que nosaltres pel fet d’haver-lo
patit, no hauríem de voler aplicar als nostres veïns més propers.
Aquesta denominació pretén seguir mantenint una realitat 
fictícia i hereva de les bajanades del ideòlegs de la imposició
provincial, unint les comarques de Ponent amb les dels Pirineus
Occidentals, dues realitats diferenciades que s’entesten a mantenir
al segle XXI.

“Vegueria
de Ponent” és la única denominació que pot ser compartida per la
resta de comarques per integradora, no discriminatòria i la que
marca els límits territorials de la nostra nació. El concepte
“Ponent” es refereix a aquells territoris fronterers situats a
l’oest d’un conjunt, els Països Catalans, sense més extensió
més enllà del riu Cinca. El terme recull la definició d’altres
conceptes com  “Catalunya Nord” o el “Sud”, una
finalitat delimitativa quan parlem de les comarques catalanes que
romanem sota domini francès o bé a les comarques del País
Valencià. A més, aquesta és la única denominació que deixa
oberta la porta, a les comarques limítrofs de la Franja de Ponent,
amb les que per cultura, història i llengua, i esperem que algun dia
per convenciment, segur que compartirem l’anhel d’un futur en
llibertat. Lleida, ha estat, és i n’haurà de ser la capital.

Siguem
conseqüents amb allò argumentat per Joan Fuster o Josep Vallverdú,
no deixem en mans dels que no creuen en el futur d’aquesta nació
la seua denominació, ells la volen despersonalitzada. Pobles propers
com Barbens o Castellserà ja s’hi ha adherit, confiem que aquest
article faci reflexionar els nostres regidors i regidores i recuperin
la moció fent-se-la seua i presentant-la al proper ple municipal.

Publicat a Barret Picat, revista de Linyola.